Particulars

Tornar
bitcoin

Les criptomonedes: un instrument de pagament convertit en producte d'inversió?

Rafael López del Paso

Doctor en Economia

A finals de la dècada passada va començar a gestar-se el naixement de les anomenades criptomonedes, de les quals el bitcoin en constitueix l'exponent més destacat.

5 Min. de lectura

En el "Llibre de les meravelles del món", Marco Polo descrivia amb entusiasme la sorpresa que li va suposar el descobriment de l'art de crear els "diners voladors". Una sensació similar pot experimentar qui s'acosti per primera vegada a l'enigmàtic món de les criptomonedes.

 

Al llarg de la història, les diferents civilitzacions han intentat resoldre, amb diferent grau d'encert, el problema que l'economista britànic William Stanley Jevon va anomenar doble coincidència de carències, és a dir, un sistema dissenyat per minimitzar l'ús del bescanvi per al desenvolupament de les diferents transaccions. 

 

Tot i que a priori les alternatives poden ser múltiples i, en primera instància, es recorregués a l'ordre social que regia la distribució per canalitzar i garantir una adequada assignació de recursos, l'evidència empírica s'ha encarregat de constatar que, per a una mínima mida poblacional i nivell de desenvolupament econòmic i social, la solució difícilment es pot articular sense recórrer als diners.   & nbsp;

 

Natura i ús dels diners

 

La natura i l'ús dels diners han patit permanents mutacions vinculades a canvis en l'estat de l'art de la tecnologia, gestades, en gran part, en l'àmbit privat, amb posterior intervenció del sector públic per tal de garantir l'estabilitat macroeconòmica i financera.

 

La plètora de monedes-mercaderia es van anar veient substituïda per les monedes de metall, que van romandre en circulació fins que el paper moneda procedent de la Xina es va anar propagant pel Vell Continent, transmutant del patró de convertibilitat en reserves al de caràcter fiduciari recolzat per si mateix.

 

La introducció de la targeta de pagament en la primera dècada del segle XX i la del caixer automàtic uns anys més tard, juntament amb el desplegament d'una complexa i extensa infraestructura de pagaments per part del sistema bancari, ha permès l'ampliació del parc d'instruments de pagament , en els quals els de caràcter electrònic ocupen una clara posició preponderant, situació que s'ha vist potenciada recentment per les possibilitats que ofereixen els telèfons mòbils.

 

Naixement de criptomonedes

 

En aquest "nou" univers digital les dimensions s'amplien de forma exponencial a l'empara del desenvolupament tecnològic; a finals de la dècada passada va començar a gestar-se el naixement de les anomenades criptomonedes. El bitcoin n'és l'exponent més destacat.

 

Les criptomonedes són monedes virtuals, fins al moment privades, generades en cadenes de blocs (o blockchain ), que permeten el desenvolupament de transaccions de persona a persona (peer to peer), a través de xarxes totalment descentralitzades sense la participació de cap institució central.

 

Cada transacció en bloc, consistent en la resolució de forma voluntària i computacional de complexos algoritmes numèrics de caràcter criptogràfic, orientats a la millora de la seguretat del sistema, dona lloc a la generació de noves unitats de moneda, que passen a ser propietat del seu creador, també anomenat miner. Per tal d'evitar-ne la devaluació, el nombre d'unitats de cada moneda és limitat.

 

Les criptomonedes poden ser adquirides a través de la xarxa; el preu està determinat pel lliure joc de l'oferta i la demanda, i s'acumulen en un moneder digital instal·lat a l'ordinador o dispositiu mòbil de cada usuari.

 

Les transaccions que es realitzin donaran lloc a transferència de valors entre els moneders dels intervinents, i s'inclouran en la cadena de blocs que actua com a comptabilitat pública compartida, cosa que permet verificar a través de xifrats de les claus que actuen com a signatura, en deu minuts aproximadament, que el comprador disposa de saldo suficient i que la transacció l'efectuen els propietaris correctes dels moneders sense cap tipus d'alteració o ingerència de tercers.

 

El caràcter públic de la cadena de blocs no és incompatible amb l'anonimat, i la identitat dels usuaris es preserva a través de encriptat, cosa que en permet l'ús per al desenvolupament d'operacions il·lícites i les tipificades en l'àmbit de l'economia submergida

 

Actualment, hi ha més de 1.500 criptomonedes, el valor de mercat de les quals és inferior a l'1% del PIB mundial.

 

Valoració de les criptomonedes

 

Tot i els avantatges comparatius que ofereixen respecte a la resta dels instruments de pagament en termes de temps i cost transaccional en reduir el nombre de participants -si obviem l'associat a l'elevat consum elèctric i de recursos informàtics i humans que requereixen els seus sistemes de verificació i els elevats temps de liquidació-, no convé passar per alt que el seu ús no es troba exempt de riscos. En destaquen els següents:

  • Hi ha risc de robatori
  • L'existència d'errades  operatives o d'atacs cibernètics poden traduir-se en indisponibilitats temporals
  • No té el suport d'un banc central o una autoritat pública
  • No pot considerar-se un mitjà de pagament, ja que no compleix en el sentit estricte les seves tres funcions bàsiques:

 

1) Ser un mitjà d'intercanvi generalment acceptat, atès que actualment es troba lluny d'institucionalitzar-se i no és obligatori acceptar-lo com a mitjà de pagament de deutes o altres obligacions contretes.

2) Ser una unitat de compte.

3) Constituir un dipòsit valor, a causa de les elevades fluctuacions que experimenta la seva cotització.

  • Com a producte d'inversió no té valor intrínsec, cosa que li atorga un alt caràcter especulatiu, a més de no estar protegit per un mecanisme similar al de l'efectiu o els dipòsits bancaris en la normativa relativa a productes bancaris o d'inversió.

 

El futur no està escrit. Les principals criptomonedes van aparèixer fa gairebé deu anys i han assolit l'èxit recentment per motius aliens als motius pels quals van ser creades. Si formen part o no del nostre dia a dia dependrà de la seva capacitat de posar-se al servei de l'economia real.

 

Unicaja Banco S.A., titular de la pàgina web, utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de: mesurar el volum de visites de la pàgina web i les interaccions dels usuaris, elaborar perfils de comportament d'aquests usuaris i poder personalitzar la informació que l'usuari visualitza a la web. L'usuari podrà acceptar totes les cookies o rebutjar-les fent clic a l'enllaç "Canviar configuració".

Aquesta pàgina es mostra en espanyol.

Tancar